diumenge, 15 de març de 2015

GARE DE METZ

La cançó que obre el disc "Un pas i neu i un pas". Una cançó que ens defineix molt bé aquest nou enfocament que han fet com a banda l'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien. També és una benvinguda aquest nou disc, aquesta nova aventura.

Per aquesta cançó els hi vaig fer una "Amanida amb alvocat, maduixes i olives negres". Una barreja plena de textures i colors que s'ajunten a un plat.
Com ja vaig dir, aquest nou receptari l'he encarat d'una altre manera, menys estricte amb mi mateix i menys obsessiu amb cada lletra.
Un disc que flueix i et deixa amb una sensació fantàstica, optimista. Havia doncs de fer com aquest plat "GARE DE METZ" aquesta amanida amb colors i juntar tonalitats en format amanida.



Un dinar privat per a tots els públics!









dimecres, 11 de març de 2015

COM EL MAR

Aquests musclos amb vinagreta de fruits vermells representa la cançó COM EL MAR del disc "UN PAS I NEU I UN PAS" de l'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien.
COM EL MAR és un gran autorretrat de com respirem el dia dia. Aquesta cançó reflexiona sobre el caràcter personal, el canvi d'humor i ho fa en paral-lel i creuant continuament les comparacions amb el mar.

En un moment de la cançó parla de ràbia... doncs aquest plat ho vol mesclar tot plegat; el mar, la ràbia i la delicada linea d'equilibri que tenim tots plegats!

Tots els plats que aniran sortint els ha tastat la banda! Guau!








MARIDATGE ENTRE DISC I PLATS DE CUINA

Aquest últim disc de l'Anna Roig, "Un pas i neu i un pas" me'l vaig plantejar com el que creia que l'Anna i la banda també ho havien fet. Sobretot la forma d'encarar les noves lletres.
A l'anterior disc "Bigoti Vermell" vaig encarar cançó per cançó amb les lletres i investigant a fons cada metàfora o sorpresa que ens oferia. Aquest he replantejat el disc i l'he observat des de fora i des de dins.

A part aquesta primera part de receptari la propia banda va venir a fer el maridatge a porta tancada al Tatau l'Antiquari que on sabeu estic de cuiner!

Un diumenge fantàstic i ple de sorpreses, però bé aquí us aniré ensenyant els plats que els hi vaig anar fent....

Gràcies a tots i totes!


dilluns, 9 de març de 2015

8 MARÇ i 364 dies més de l'ANY!


Quan era petit i de més gran i fins el dia d'avui associo a la meva àvia anant a comprar i cuinant. També i evidentment de vacances amb el meu avi i infinitat de records més.
Tot plegat l'eix vertebral el lligo mentalment amb la cuina. Si penso en callos, calamars farcits, patates amb escrita, cassola d'arròs, mandonguilles amb sèpia, calamars a la romana, croquetes de pollastre, macarrons amb carn, canelons de Sant Esteve, escudella... segueixo? Pasta amb una salsa brutal de xampinyons i tomàquet, pollastre farcit, bacallà a la llauna, allioli negat, fideus a la cassola, arròs amb pebrots verds, cigrons atorronats, truita de carbassó... etc!

Ella com moltes d'altres dones han mogut els ciments del nostre país! Mentres els homes només es preocupàven per fer arròs amb els amics o fer el "millor" allioli elles anàven i van al mercat. Mentres els senyorets feien d'intel-lectuals, elles estàven al seu darrer netejant i cuidant la seva roba!

I ara? doncs moltes dones estan a residències on els seus fills o néts les van a visitar un cop al més si hi ha sort! Molts d'aquests delinqüents sentimentals hi van un cop l'any. Elles els hi van donar vida, amor i ensenyament i ara? ignorades com si no haguessin fet res, fins i tot com una molèstia.

També he de dir que hi han molts casos i tampoc m'agradaria generalitzar. El fet és que em fa personalment molta ràbia veure com ignorem la saviesa culinaria que ens han aportat. Ara són tot llibres d'homes com a grans referents... i una polla com una olla! Per a mi els meus referents sempre seran en un 80% dones! I la que porta el pes de la meva vida culinaria és la meva àvia!

El dia de la dona? I uns ovaris ben grossos!!!! Mentre aquest dia sigui un pretext per fer els regalets de compromís o posar els estats de facebook, twitter, instagram com ens arribem a estimar les dones... MENTIDA!


En fi, des d'aquest escrit m'agradaria posar vermell alguns "periodistes" gastronòmics que encara viuen a la prehistòria i encara els costa posar a primer nivell a moltissimes dones cuineres!

Els refotuts medis haurien d'anar canviant d'esquemes! Vergonya que a ràdios o televisions siguin fent seccions de cuina els homes.

Bé, prou, em relaxo no sense abans recordar els michelins i neòfits practicants que van molt equivocats i qui sembra recull joves! Al camí ens trobarem, no ho dubteu!

Estimades... aixequeu ben alt les paelles! Contra el masclisme mediàtic... ganivets amunt!









dimarts, 24 de febrer de 2015

ANEGATS + GUILLARMINA MOTTA + JORDI CASANOVAS = PLATS MUSICALS TEATRALS

Dijous 19 de Febrer

De Manacor a Sants, un viatge culinari.
El grup de música? ANEGATS
Set discs, un d'ells en directe. Per a ells els hi vaig dedicar el "Tronc de llom de dos colors amb samfaina". El tronc com a representació de la seva força per aguantar en el panorama musical i seguir amb força. La samfaina com a mostra de la seva música i del que personalment em transmet.
Només acabar dient que és molt trist que grups de les illes costin tan de veure per Catalunya. Grups com ells, aquí al nostre país petit no tenen altaveu, no sigui el cas que els hi hagin de pagar l'avió!
Salut!
Gràcies Anegats!

Més info del grup
http://www.anegats.com/

Divendres 20 de Febrer

Em va fer molta il-lusió fer aquest plat i amb el nom de la Guillarmina Motta. De petit sentia per casa Raimon, Ovidi, Llach, Pi de la Serra... però la que em trencava els esquemes i la més divertida era la gran Guillarmina Motta! La meva mare cantava mentre feia el llit "El vestit d'en Pasqual" o la que m'encantava d'escoltar... "Jo vull ser Miss". Bé, el plat per a ella va ser "Sardines de senyoret". Un plat divertit i sense cap compliació ja que qui se les menja no ha de fer més que mastegar. Sense espines, sense cap complicació.
Gràcies Guillarmina!


Dissabte 21 de Febrer

Ha tornat el plat Teatral! Aquest cop pel magnific i prolífic dramaturg i director JORDI CASANOVAS.
Podria escriure i escriure sobre la seva persona, però no és tan el meu estil i menys explicar coses que ell mateix us ho pot ensenyar.
http://jordicasanovas.net/
Aquest jove super heroi del panorama teatral ha estrenat VILAFRANCA però reitero que entreu a la seva web... de gran vull ser en Jordi Casanovas de la cuina!
Diu la llegenda que no dorm, el seu super poder és alimentar persones amb sed de treatre i gana de bons textos. El que deixa congelat als seus enemics (parlant de superherois clar...) és la seva humilitat.
Bé, per a ell van ser unes mini hamburgueses de vedella amb sorpresa! Amb alvocat i ceba feta caramel dins d'elles! I a més si encara faltés alguna cosa.... arrebossades!
En fi, un plat molt complet i brutalment deliciós!
Gràcies Jordi!


@100vinagretes (Twitter)
@Vinagretaa (Instagram)





dimecres, 18 de febrer de 2015

CRITIQUES I ALTRES BESTIESES!


Bé, joves avui escric pensant i reflexionant sobre les tan preuades critiques gastronòmiques que molts de nosaltres ens animen o ens donen un copet per seguir amunt (siguin bones o dolentes).
Actualment i sota la premissa que TOTHOM SAP CUINAR I TE BON GUST es deixa lliurament l'opinió através de la xarxa de segons quin gastrònomon i de segons quin element...

La cuina actualment ha agafat tal volada que fins i tot el més tonto fa boles i reduccions amb perfums i altres collonades semblants. És collonut que us interessi la cuina i que hi volgueu posar el vostre granet de sorra... però oi que si jo llegeixo dues obres de teatre no seré un expert teatral?

M'encanta veure gent fent receptes, penjant fotos dels plats que han creat, és fantàstic de veritat.
Tenim un perill, quan jugues massa amb  foc no us creieu pas bombers! PROU DE BLOGS DE CUINA!jajajajajaj quin horror! I si ho feu publiqueu una recepta al més si més no!

Sabeu que un cuiner de mitjana fa 14 hores diàries? i que un cuiner que porti una cuina la feina se la porta a casa? que hi somia fins i tot?
Quadrar cartes o menús no és gens fàcil. Triar productes i fer plats nous és complicat. La vida d'un cuiner és la cuina, ens hi posem com ens hi posem acabem allà mateix.
És dur mantenir la linea i no girar el cap i anar cap a la part fàcil, ens mantenim amb orgull i cansament.
Hores i hores, llibres i referents tot per fer de la cuina un lloc més un món nou.

Els cuiners i cuineres d'aquest món parlem amb els clients/tes i fem intercanvi d'opinions, però les fem de tu a tu, no d'ordinador a ordinador amb emoticonos i hòsties d'aquestes.
Jo puc tenir un dos o tres dies dolents, com TOTHOM a la seva feina però això es parla a la cara no criticant per internet. Tot i tenir els dies dolents com tot cristo mantinc sempre una linea!
Els meus companys de professió ja sabran que no és fàcil que t'escriguin coses sense sentit en els plats que fas i construeixes.

Qui vulgui ser cuiner o cuinera jo l'hi ensenyo tot el que jo humilment ser. Ara, per molt que coneixeu els vins de l'empordà o el Penedès i que hagueu menjat 20 cops a restaurants guais controleu les paraules que escriviu sobre la meva cuina o la de companys de professió. El respecte ha de ser MÀXIM!

Tenia ganes d'explicar breument el treball als fogons i les hores que hi passem. Un altre dia i si segueixo llegint critiques a restaurants amics parlaré més fort. Si sou guais i us agrada molt la cuina, o sea, anar per tot el món i les putes cuines bravo! però no em vingueu a fer el xorres! I deixeu de fer de iaies xafarderes que per davant super bé i després corrents amb el mòbil a escriure a diferents plataformes de gourmets dels pebrots escalivats!


Ja m'he desfogat, com això ho llegirà.... jo i el meu amic invisible ja estic més tranquil! ajjajaja

On egin!












dimarts, 17 de febrer de 2015

GERMÀ NEGRE... GRÀCIES!



Aquest passat diumenge 15 Febrer vaig muntar una festa sorpresa a la meva xicota. L'any passat ja l'hi vaig fer amb el grup de música "La Colònia" aquest any però canviava de grup de música.
Ho feia al restaurant on estic de cuiner i com bé ja sabeu és el Tatau l'Antiquari del millor poble d'una Barcelona hipotecada... evidentment... SANTS!

El grup d'aquest any va ser "Germà Negre", el folk que necessitàvem! Una música sense complexes, recuperant temes populars i temes ja mitològics de la nostre estimada llengua.

La sorpresa de la meva xicota quan va entrar al restaurant i de cop la música dels "Germà Negre" va començar a sonar... IMPRESSIONANT!.

Un concert molt íntim amb molta interacció entre ells i nosaltres com a públic. Un concert on van sonar nous temes del grup fins i tot!
Cançons com Noia de Porcelana, Les rondes del vi  o una gran versió de la cançó Jo vull ser "mis" de la Guillarmina Motta van anar passant per aquell escenàri improvitzat i ple d'ambient casolà!

Després vam dinar, aquí és, on com a cuiner vaig punxar, però joves del cap dret... tota la setmana cuinant i deixant la pell als fogons... el diumenge i festiu com aquest passat... POLLASTRES A L'AST i amunt!

A part fa relativament poc temps els hi vaig fer un #platmusical als "Germà Negre", mireu, mireu...
PLATMUSICAL + GERMÀ NEGRE

Bé, tornant a la festa, quan vam acabar de dinar van treure instruments i apa! a improvitzar garrotins.
Resumint... n'hem d'aprendre més! sobretot a no tenir por a improvitzar!

I com totes les trobades familiars es prometen coses que es faran conjuntes, nosaltres també ho vam fer. Ara! com no ens uneix un vincle de sang i parlem de CUINA i MÚSICA de ben segur ens trobarem altre cop i alerta! que les RECEPTES DE L'AVIA AMB VERSIONS DEL NÉT... tornaran a fer maridatge amb la MÚSICA D'ESCUDELLA VERSIONADA PELS NÉTS!

Content i encara paint la trobada! Encara tardaré uns dies a baixar del núvol del folk que necessitàvem! I la meva xicota, la Marta igual i els convidats i.... tothom!

GRÀCIES "GERMÀ NEGRE" PER FER BAIXAR LA MORENETA BALLANT EL BALL DE LA LLIMONA!