dilluns, 11 de març de 2013

NONA, 10 ANYS

Avui he tornat a parlar de tú, saps? sí, ha estat a una emissora nova que es va fer ja fa 5 anys, Mataró Ràdio, fa temps hi vaig estar col-laborant, feia un programa que es deia "El Somiatruites". Han fet el seu petit record dels teus 10 anys que no estàs amb nosaltres.
A vegades em sento que no ser res de tú, que em vaig perdre tantes coses de tú... crec que et tindries d´haver quedat una mica més al meu costat, eh!
Aquest més sempre és el més difícil de passar... això és el que ens passa per estimar tard i a deshora.
 Vas ser un pare diferent, res de comú amb els altres pares de col-legi, no t´imortava el que diguessin, erets únic.
Recordo els meus amics i amigues que de ben petits m´havien dit que volien un pare com tú, un pare amb un peto tacat de pintures i amb les barbes que molts cops eren tenyides de colors ben diferents; en definitiva volien un pare que transmetés fantasia, com si d´un conte t´haguessis escapat. Potser d´un conte no t´havies escapat, però jo encara ara i sent el teu fill et considero el personatge més fantàstic de conte, la persona que em va fer volar l´imaginació, la persona que amb les seves paraules amb van fer pensar, i que amb les seves crítiques amb van fer reaccionar amb moltes coses. Paraules que trobo a faltar, paraules que vull tornar a sentir i que l´impotència a no poder tornar-les a escoltar em fan escriure aquestes linees.
Si t´expliqués les coses que m´han arribat a passar, et faries un far de riure, estic segurissim.... m´he arriscat en moltes coses i he volgut estimar com ningú aquesta vida ( a vegades costa eh!! ), he fet coses que potser no faré mai més, i coses que repetiré... ho porto a la sang.
Molt de temps per resumir-te en una carta la meva vida, el fet és que estan sol davant l´ordinador m´imagino que estàs al meu davant i mentre escric vaig xerrant amb tú... sempre és una al-legria pensar que tornes a estar davant meu i et puc tornar a llegir escrits que feia.... com aquell de l´Enderrock, el recordes? si el de la polèmica! encara recordo la teva cara de sorprès i de felicitat de veure que el teu fill
t´ensenyava la seva primera nota a una revista de renom....
Algun dia a la nit mentre tornava cap a casa he observat els colors de la foscor i com aquests feien dels arbres, parets, edificis és convertient en altres món, també a vegades crec que sortiràs per algun racó i em saludaràs, són deu anys noi, però és com si fos ahir. Les persones marxen, això ja ho ser, però hi han persones que no tindrien de marxar tan d´hora collons!!! potser sóc molt egoista....
Vull estimar la vida al 100% però sense tú i encara que no t´ho creguis sempre la viuré al 70%, per molt que estigui bé sempre estaré a mig gas. El teu pare ( l´avi Genís ) va morir al poc temps de morir tú.... tens un nebots fantàstics i guapissims.... Blanca, Gemma i Sergi.... fliparies!!!!
Vull plorar i fer que rebenti el món, vull trencar el món en dos, em sento buit sense tú.... Ah!!! i no coneixes a la meva parella, mare meva, segur l´hi tiraries "floretes",,, mare meva!!!! és molt guapa, cabell rinxolat negre i espès, una cara preciosa....me l´estimo moltisssim... bé que et diré de qualificatiu.... algun dia baixa i la mires.... !!!(mans quietes, jejejeje) i si trobes a la seva mare dona-li records de part seva, segur que l´hi agradarà que la seva filla segueixi pensant amb ella.
NONA, ploro per tú, ploro per tot, no entenc res, guiam! ensenyem un camí! vull sentir que hi ha un sentit a aquesta vida, digue-m´ho, ho necessito, no entenc res de res, em sento apartat d´aquest món.
és l´impotència qui torna a parlar per mi, vull que fagi sol cada dia i que plogui també cada dia, vull que neixin flors de les jaquetes de la gent, vull que neixin idees a cada persona d´aquest món, vull que els colors es tornin persones i que dels carrers en fagin parcs pels nens, vull tornar a veure la màgia que creaves per aquest món gris!
Sembla que ja hagi viscut aquesta situació, per uns moments s´estan repetint coses i imatges que crec que ja havia viscut, potser una estona abans, no em fagis cas, avui estic cardat, estic sense ganes, però amb il-lusió (ho entens? jo tampoc).
I noi... aquesta vida cada cop val més "tanto tienes tanto vales", que n´es de trist, no ets "guai" si no tens peles, a prendre pel cul aquesta societat podrida!!!! tornem a crear, tornm a donar il-lusió!!! algú pot creure en els somnis????? algú pot tornar a ser rei sense ser borbó?

Nona, segueixo pensant que vas marxar massa d´hora, ara ja és tard, només una última cosa.... perquè no tornes? a casa hi tens lloc.

Cuida´t molt!!!

Gràcies per ser un pare diferent i per ensenyar-me a ser diferent!!!!