dimarts, 2 de desembre de 2014

NEÒFITS PRACTICANTS

Quan vaig començar a pensar en la cuina va ser vora els 16 anys. Estava rebotat dels estudis i no sabia que fer. Haig de donar les gràcies a la meva tutora de l'institut "Alexandre Satorras" de Mataró, la Montse Lluís; jo venia d'un col-legi d'haver fet el 3er de la ESO i anava a l'institut a fer el 4art de la ESO..Aquesta dona ja em va dir des d'un principi que amb les notes que duia de l'altre centre no podria fer quasi res a l'institut. Imagineu en aquelles edats que us diguessin aquelles paraules? Doncs com jo suposo, ràbia i impotència. I vaig tirar cap a la part fàcil... campanes, festes i altres.

Un dia anant amb el meu avi (com un pare) amb cotxe em va dir molt seriós... "Què vols fer? així no pots seguir". Una llum em va vindre ràpidament i vaig respondre.... "Cuiner"!
Us preguntareu el perquè de cuiner i no actor, paleta, mecànic o altres.... Doncs per lligar! El cap em va fer aquesta associació d'estrella fugaç senzillament.
Vaig fer un P.G.S (Programa de Garantia Social) uns cursos (a part de cuina n'hi havien d'altres) on érem tots els rebotats d'instituts.
Es podria definir com a porros i cuina. Al curs pocs hi anàvem amb les nostres capacitats mentals a punt... Per exemple... un ja bebia alcohol a primera hora del matí jugant a les màquines escurabutxaques, una altre només preocupada pel maquillatge, un que no suportava les dones (els hi tenia fòbia) altres amb vocació a delinqüents. No és broma si dic que és una de les experiències més bones que he tingut, allà vaig conèixer la realitat de famílies que no podien arribar a final de més, problemes més enllà dels guetos de classe mitjana d'una Mataró decadent.
Les classes eren per veure, ara passat el temps les recordo i ric moltíssim d'imbècils i poc productius que haviem arribat a ser. Però erem feliços, no pensàvem, actuàvem!
On fèiem aquest curs era al Gremi d'Hosteleria i Turisme de Mataró i Maresme. Amb tres professors que recordo prou bé...

En Basart (Josep Maria), Home aparentment sense gaire sang però amb amor a l'ofici. Molt blanc de cara i sempre com adormit. Ara, quan parlava amb les noies els ulls l'hi sortien petites guspires.
Pocs anys més tard em vaig presentar a un concurs de receptes de cuina. Ho explico perquè ell estava de jurat junt (hi havien un parell més) amb una senyora amiga meva (actual). Ella quan em van donar el segon premi em va dir... "i sort que he agafat les teves receptes, en basart les havia amagat a sota!"
Ja ho veieu, un personatge ple de guspires als ulls, res més.

Balboa... El tiet catxondo fet professor. Amb experiència i sentit comú. Es tenyia el cabell amb molt mal gust. Era com en Luís Aguilé d'aspecte.

Josep Maria, va ser també director del Gremi. Ell va ser el primer cuiner en condicions a dir les coses clares. Bon rotllo i caràcter fort per parts iguals! Maltractat per el Gremi però gràcies al seu caràcter va seguir fent el que sabia fer, CUINAR!

Els porros ja feien afecte permanent i seguiem sense pensar.
Per acabar de rematar, a finals del curs em va trucar el meu pare i em va dir que tenia càncer