dimecres, 18 de febrer de 2015

CRITIQUES I ALTRES BESTIESES!


Bé, joves avui escric pensant i reflexionant sobre les tan preuades critiques gastronòmiques que molts de nosaltres ens animen o ens donen un copet per seguir amunt (siguin bones o dolentes).
Actualment i sota la premissa que TOTHOM SAP CUINAR I TE BON GUST es deixa lliurament l'opinió através de la xarxa de segons quin gastrònomon i de segons quin element...

La cuina actualment ha agafat tal volada que fins i tot el més tonto fa boles i reduccions amb perfums i altres collonades semblants. És collonut que us interessi la cuina i que hi volgueu posar el vostre granet de sorra... però oi que si jo llegeixo dues obres de teatre no seré un expert teatral?

M'encanta veure gent fent receptes, penjant fotos dels plats que han creat, és fantàstic de veritat.
Tenim un perill, quan jugues massa amb  foc no us creieu pas bombers! PROU DE BLOGS DE CUINA!jajajajajaj quin horror! I si ho feu publiqueu una recepta al més si més no!

Sabeu que un cuiner de mitjana fa 14 hores diàries? i que un cuiner que porti una cuina la feina se la porta a casa? que hi somia fins i tot?
Quadrar cartes o menús no és gens fàcil. Triar productes i fer plats nous és complicat. La vida d'un cuiner és la cuina, ens hi posem com ens hi posem acabem allà mateix.
És dur mantenir la linea i no girar el cap i anar cap a la part fàcil, ens mantenim amb orgull i cansament.
Hores i hores, llibres i referents tot per fer de la cuina un lloc més un món nou.

Els cuiners i cuineres d'aquest món parlem amb els clients/tes i fem intercanvi d'opinions, però les fem de tu a tu, no d'ordinador a ordinador amb emoticonos i hòsties d'aquestes.
Jo puc tenir un dos o tres dies dolents, com TOTHOM a la seva feina però això es parla a la cara no criticant per internet. Tot i tenir els dies dolents com tot cristo mantinc sempre una linea!
Els meus companys de professió ja sabran que no és fàcil que t'escriguin coses sense sentit en els plats que fas i construeixes.

Qui vulgui ser cuiner o cuinera jo l'hi ensenyo tot el que jo humilment ser. Ara, per molt que coneixeu els vins de l'empordà o el Penedès i que hagueu menjat 20 cops a restaurants guais controleu les paraules que escriviu sobre la meva cuina o la de companys de professió. El respecte ha de ser MÀXIM!

Tenia ganes d'explicar breument el treball als fogons i les hores que hi passem. Un altre dia i si segueixo llegint critiques a restaurants amics parlaré més fort. Si sou guais i us agrada molt la cuina, o sea, anar per tot el món i les putes cuines bravo! però no em vingueu a fer el xorres! I deixeu de fer de iaies xafarderes que per davant super bé i després corrents amb el mòbil a escriure a diferents plataformes de gourmets dels pebrots escalivats!


Ja m'he desfogat, com això ho llegirà.... jo i el meu amic invisible ja estic més tranquil! ajjajaja

On egin!